Napoleó I Bonaparte (Ajaccio, 15 ago 1769-Santa Elena, 5 de maig de 1821) va ser un militar i governant francès, general republicà durant la Revolució i el Directori, artífex del cop d'Estat del 18 de brumari que el va convertir en primer cònsol (primer cònsol) de la República el 11 novembre 1799; cònsol vitalici des del 2 d'agost de de 1802 fins a la seva proclamació com a emperador dels francesos (Empereur donis Français) el 18 de maig de 1804, sent coronat el 2 de desembre; proclamat Rei d'Itàlia el 18 de març de 1805 e coronat el 26 de maig, va ostentar ambdós títols fins l'11 d'abril de 1814 i, novament, des del 20 de març fins al 22 juny 1815. Durant un període de poc més d'una dècada, va prendre el control de gairebé tot Europa Occidental i Central mitjançant un seguit de conquestes i aliances, i només després de la seva derrota a la batalla de les Nacions, prop de Leipzig, a l'octubre de 1813, es va veure obligat a abdicar uns mesos més tard. Va tornar a França i al poder durant el breu període anomenat dels Cent Dies i va ser decisivament derrotat a la batalla de Waterloo a Bèlgica, el 18 de juny de 1815, sent bandejat pels britànics a l'illa de Santa Elena, on va morir.